Un estudiant poc motivat podrà aprendre llistes de vocabulari i aplicar la gramàtica com si fos una fórmula matemàtica, però no retindrà la informació, no interioritzarà les estructures, no generalitzarà els coneixements, participarà poc i en algun cas acabarà interrompent i molestant a classe. Fins i tot amb la classe millor planificada i el professor més qualificat, un estudiant desmotivat difícilment aprendrà d’una manera efectiva.
Dedicar temps i recursos per pensar i implantar estratègies que millorin la motivació és la millor inversió que un professor pot fer. Com va dir Skinner, la motivació és la súper autopista de l’aprenentatge. Els estudiants motivats no només aprendran més i d’una manera més significativa, el fet d’aprendre i ensenyar es convertirà en una experiència divertida i altament gratificant tant pels alumnes com per al professor.
A continuació presentem algunes estratègies que poden ser utilitzades pel professor per augmentar la motivació a l’aula.
1. Crear un ambient positiu a l’aula
Els alumnes necessiten sentir-se en un ambient on es sentin valorats i respectats. Si perceben al professor com algú amable que els escolta, es preocupa i els dona suport, se sentiran molt més motivats per a aprendre. Un dels elements més poderosos en mans del professor és saber utilitzar de manera positiva el feedback que dona als seus alumnes. El professor crea un reforç positiu quan reconeix i lloa l’esforç i treball dur dels seus alumnes. A vegades els professors cometen l’error de focalitzar molt l’atenció en les equivocacions dels alumnes i s’obliden de felicitar-ne els encerts. Celebrar l’esforç i la bona realització sovint té uns efectes més positius i pràctics que “castigar” els errors. L’humor també pot convertir-se en un gran aliat del professor per assolir aquest bon ambient a l’aula.
2. Conèixer als alumnes
Si es vol fer classes atractives i motivadores és imprescindible fer un esforç per conèixer allò que interessa i agrada a cada estudiant. L’edat, l’estil d’aprenentatge, la personalitat, el nivell d’anglès… són alguns dels aspectes a tenir en compte a l’hora de descobrir allò que motiva als nostres alumnes. El professor ha de ser capaç d’incorporar a la seva programació aquells temes i activitats que mouen als seus alumnes. Quin és el seu cantant favorit? Quins tipus de jocs prefereixen? Quins personatges els inspiren? Quines són les seves habilitats? Què els agrada fer al seu temps lliure? Quina música escolten?…
3. Implicar-los en el funcionament de l’aula
Una manera efectiva de fomentar la responsabilitat, la implicació i la participació és proporcionar a cada alumne una tasca dins de l’aula (esborrar la pissarra, escriure la data, repartir els llibres…). Donar oportunitats d’escollir en moments concrets el tipus d’activitat que es durà a terme -per exemple, quin joc es farà al final de la sessió, escollir una cançó, etc.- ajuden a que els alumnes es sentin més partícips del funcionament de la classe. La seva implicació i compromís també millorarà si es permet als alumnes participar en la definició de les normes de classe, aquestes no es veuran tant com quelcom imposat si no com a un objectiu a assolir. Els alumnes també es sentiran més reconeguts i acceptats si es fomenten activitats que els permetin mostrar-se al grup com les activitats de “show and tell”. Les produccions dels alumnes poden ser exposades orgullosament a l’aula. Això envia a l’estudiant el missatge que ells són participants actius en la creació de coneixement i no mers receptors passius. El sentiment de pertinença al grup també augmentarà si els alumnes participen en la decoració de l’aula (pósters, exposició de treballs…)
4. Establir objectius clars
Quan les expectatives són clares i transparents, els estudiants saben cap a on es dirigeix el seu esforç i estan motivats per arribar-hi perquè el camí és visible i accessible. Treballar amb objectius diaris, setmanals i anuals dóna als alumnes un propòsit i un sentit pel seu esforç. Els objectius diaris d’aprenentatge o de comportament han de ser verbalitzats, apuntats a la pissarra o, fins i tot, plasmats en cartells i pòsters, de manera que siguin molt presents durant cada sessió. Establir un objectiu del dia a l’inici de la lliçó dona als estudiants un propòsit per al seu aprenentatge. És bo i imprescindible que en acabar la sessió, la unitat o el trimestre, s’estbleixin mecanismes que permetin conèixer si efectivament s’han assolit els objectius marcats.
5. Oferir incentius.
Establir objectius motiva als alumnes a participar, però a vegades els estudiants necessiten una ajuda extra en la direcció adequada. Oferir petits incentius fa l’aprenentatge més divertit i afegeix un punt de motivació extra per a esforçar-se. Els incentius poden variar des d’un petit privilegi a un estudiant exemplar (ser el primer de la fila), fins a una gran recompensa grupal (dedicar una sessió a fer jocs). És molt important que els incentius no impliquin un cost econòmic i que siguin més un reconeixement d’una esforç o una feina ben feta que una recompensa material, no pretenem subornar-los.
6. Ser creatius.
Sigueu creatius: utilitzeu cartells, oferiu ajuts visuals i esquemes, mostreu pel·lícules, porteu materials reals, desperteu la imaginació i feu jocs. Si a les vostres classes feu el mateix tot el temps, començareu a ser avorrits i repetitius. Cal mirar els materials i continguts que esteu ensenyant i pensar com podeu transformar-los en una activitat més significativa, participativa i divertida. Potser podeu practicar una nova estructura en anglès a través d’una mini obra de teatre o podeu convertir una llista de nou vocabulari en una cançó que ajudarà a fer-lo més memorable. També podeu fomentar que els estudiants col·laborin i treballin junts en activitats grupals; aquesta és una manera excel·lent d’ajudar els estudiants a motivar-se mútuament.
7. Oferir varietat d’activitats
Oferir activitats variades al llarg de la sessió també és una garantia per a mantenir l’interès i la motivació dels alumnes. Un motiu important és que tots, adults i infants, tenim una interval d’atenció limitada. L’interval d’atenció d’una persona es refereix a la capacitat que aquest individu tingui per mantenir la seva concentració en una sola tasca o estímul, sense distreure’s. A l’hora de programar activitats a l’aula s’ha de tenir en compte que la mitjana d’atenció varia segons l’edat: 7 minuts per a nens de 2 anys; 9 minuts per a nens de 3 anys; 12 minuts per a nens de 4 anys; 14 minuts per a nens de 5 anys… fins a un màxim de (només) 20 minuts en adults. Així doncs, si voleu que els vostres alumnes us prestin una mica d’atenció durant la vostra classe de 60 minuts és important que tingueu preparades 5, 6 o 7 activitats. Un altre motiu important per utilitzar activitats variades és que tots aprenem diferent. A cada aula existeixen alumnes amb diversos estils d’aprenentatge: visuals, tàctils, verbals i més reservats. És responsabilitat del bon professor descobrir-ho tot coneixent-los i esforçant-nos per ensenyar-los en conseqüència.
8. Ensenyar amb entusiasme
La paraula entusiasme deriva de l’antic grec enthous, que significa «posseït per un déu» i, certament, l’entusiasme converteix al professor en un gegant a l’aula. Un professor que ensenyi amb entusiasme sovint condimenta la classe amb il·lusió, diversió i anticipació; implica que els estudiants participin; i els estimula a explorar. Així, l’entusiasme dels professors desperta la curiositat dels estudiants i empenta la seva motivació per aprendre. El major benefici de l’entusiasme és que és viral i, per tant, quan feu classe amb entusiasme, també inspireu els alumnes que, per tant, faran les seves tasques amb més esforç i energia. Si us fixeu en la vostra pròpia experiència vital com a estudiants, probablement coincidireu que els professors que més us han inspirat i deixat una major empremta són els que ensenyaven la seva matèria amb més entusiasme i passió, preneu-los com a model.
