Implica estar convençut de la fortalesa de la llavor que es rega. Implica creure-hi!
La paraula compromís és un sinònim d’obligacions, deure o convenient i el seu significat aprofundeix més en aquesta manera d’actuar pactada i assumida per cadascuna de les persones amb relacions a la meta que s’han proposat assolir. S’utilitza en molts escenaris i n’hi ha de molts tipus però tots tenen alguna cosa en comú: complir el contracte.
Els compromisos poden ser socials, ètics, personals, familiars o educatius, entre d’altres. El fet és que, pràcticament en cap d’aquests àmbits, el compromís és individual sinó que és més aviat compartit.
I és que no hi ha educació veritable sense compromís. L’educació real resulta de la feina en conjunt de la família i l’escola quan totes dues acorden promoure un aprenentatge afectiu i efectiu que atengui les necessitats dels infants.
Família i escola pacten treballar llavors en pro d’un objectiu conjunt i cada un té les seves obligacions. La família ensenya a conviure i a relacionar-se amb els seus iguals en societat; promou experiències cristal·litzants de vida, valida totes les emocions i proporciona, tal com fa l’escola, suficients oportunitats per al desenvolupament de les emocions. Al cap i a la fi, serà la base sobre la qual creixin els joves de les generacions de relleu. En poques paraules, la família vetlla pel seu benestar físic i emocional.
D’altra banda, l’escola assumeix el compromís de validar i treballar per a desenvolupar les diferents habilitats dels seus alumnes; ja sabem que no som bons en tot. Això és important a l’hora de guiar l’alumnat en un determinat camí acadèmic. L’escola ha de fer curiós l’aprenentatge i fomentar un ambient agradable al qual els alumnes vulguin anar.
Ensenyar, educar, emocionar, desenvolupar i créixer són objectius que no tenen fi, no tenen data de caducitat i és per això que, un cop tinguis el compromís, necessites la disciplina i el treball dur per arribar-hi. Adquirir un compromís és donar-ho tot fins a aconseguir-ho. Quan parlem de donar-ho tot és exactament això: treball dur, entrega i sacrifici. A mitges no funciona; cada un dels protagonistes d’aquesta història ha de tenir els seus objectius clars i, encara que en el camí passin coses, entendre que és part de l’aprenentatge i assumir-lo com a tal.
Davant les adversitats: calma, tenacitat, esforç i mirada fixa en els objectius de creixement i realització personal recordant perquè, en primer lloc, vam donar el pas i acceptem el tracte.
