“Si jo pogués fer una pizza gegant sobre l’educació, la base, la massa, estaria feta de respecte i després, de tots els altres ingredients.” (César Bona)
El respecte és fonamental en qualsevol estadi de la vida i comença per ser un acte intrapersonal. El respecte a un mateix és essencial per poder establir relacions satisfactòries en tots els àmbits de la vida com el familiar, el laboral, l’esportiu i l’educatiu. No en va s’escolta molt sovint la frase: respectar-se a un mateix per a què els altres et respectin.
I és que practicar els valors també és respecte, ja que l’home, per naturalesa, és un ésser social i de la societat. Respectar implica, entre altres coses, no voler perjudicar la integritat i la sensibilitat de l’altra persona, cosa que podria traduir-se com a empatia: aquell acte de reconèixer i ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre. I això només pot néixer des del respecte.
El respecte en l’educació deriva en molts aspectes que comencen quan es considera el dret al temps del nen; conscienciats de què no s’ha de forçar a madurar abans del seu ritme i que, per tant, se’ls ha de permetre viure cada etapa plenament i respectar allò propi en cada període. BeKith, conscient d’això, sempre ha ensenyat anglès de la manera més natural que existeix, creant l’entorn idoni per a què els petits se sentin motivats pel joc, el moviment, la música i les manualitats i respectant l’evolució de les seves habilitats per posar-les en pràctica en el temps de treball a la taula.
Quan el mestre no limita els somnis dels seus alumnes també educa des del respecte. Aquesta relació alumne-respecte, es desenvolupa al llarg de molts anys en l’entorn més important després de la llar i potser en el que més temps passen els alumnes, és la clau per a cultivar el respecte. Per tant un ensenyament sincer, coherent i que respecti als estudiants requereix un esforç important per a saber escoltar, emocionar, promoure o bé emprendre.
El respecte en l’educació també s’estén des de les dimensions emocionals de l’ensenyament, de manera que l’educador hauria de ser capaç de guanyar-se aquest respecte i no imposant-lo, de fomentar la creativitat i estimular la curiositat de l’alumnat, de mostrar la importància de la gratitud amb actes sincers cada dia, en fi, donar-los les eines per a la vida i “alfabetitzar-los” en valors.
Mai s’ha de perdre el vincle del respecte alumne-mestre, una relació que pot semblar desequilibrada perquè és el segon qui sempre haurà de mostrar amb l’exemple els límits infranquejables d’una interacció sana. És un aspecte clau en les relacions escola-família però també entre professors, ja que del treball en equip sorgeixen les grans idees i són el motor de la posada en marxa d’infinitat d’iniciatives que revolucionen cada dia l’educació en les escoles, col·legis, instituts i universitats.
BeKith defineix el Respecte com al primer dels seus valors “core”, sense voler treure-li importància als altres, més bé ubicant-lo en la base de la construcció de valors. Mar Romera va dir: “l’amor és l’àncora en l’admiració” i per a BeKith el respecte s’ancora en l’admiració i en establir-lo com a norma fonamental perquè totes les relacions socials siguin reals i de qualitat.
